Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Revirada europèa al tractat qu’empedís la cultura liura dins Internet

478 parlamentaris votèron dimècres passat contra l’Acòrdi Comercial d’Antifalsificacion (ACTA), un acòrdi internacional per protegir la proprietat intellectuala

| Vilaweb

Lo plen del Parlament Europèu amassat dimècres a Estrasborg refusèt l’Acòrdi Comercial d’Antifalsificacion (ACTA). Foguèron 478 los europarlamentaris que votèron contra l’ACTA e, doncas, se poirà pas aplicar dins l’Union Europèa. Sonque 39 deputats votèron en favor, del temps que 165 optèron per s’absténer.


Aquel acòrdi comercial, que visa de combatre lo trafec de falsificacions e la violacion de la proprietat intellectuala al nivèl internacional, a levat fòrça polemica. I a mai de 2,8 milions de ciutadans europèus qu’an signat contra l’aplicacion de l’ACTA, sustot perque creson que’es contra la libertat d’expression dins Internet. Es lo primièr còp que l’Eurocambra fa usatge dels nòus poders que li autreja lo Tractat de Lisbona per refusar un tractat de comèrci internacional.
 
Lo mes de genièr, l’ACTA foguèt signada per vint-e-dos estats membres de l’Union Europèa, mas caliá la ratificacion de l’eurocambra. Quatre comissions del Parlament Europèu an ja recomandat de refusar l’ACTA: la de las Libertats Civilas, Justícia e Afars d’Interior; la de l’Indústria, Recèrca e Energia; la dels Afars Juridics; e la del Desvolopament.

A aquelas comissions s’apondèt la setmana passada la comission del Comèrci Internacional, qu’aprovèt per dètz-e-nòu vòtes en favor e dotze en contra una recomandacion al plen per qu’acceptèsse pas l’acòrdi internacional.

Lo tractat a la tòca de refortir l’aplicacion de las nòrmas de proteccion dels dreches de proprietat intellectuala, combatre la piratariá dins Internet e evitar l’importacion de bens falsificats. Los principals arguments dels detractors de l’ACTA son qu’escarnís las libertats dins Internet e lo concèpte de cultura liura, e poiriá permetre que de grandas entrepresas censurèsson d’informacions dins lo ret.

Gaireben totes los partits politics se son mostrats contra de l’aplicacion de l’acòrdi. L’excepcion es lo Partit Popular, que considèra qu’es una bona basa per combatre la falsificacion de bens e la piratariá internacionala. Lo grop popular demandava d’ajornar la votacion fins a saber que ne pensa lo tribunal de l’Union Europèa.  La Comission Europèa recorreguèt a aquel tribunal per saber se l’ACTA èra en acòrdi amb la lei europèa.

L’Union Europèa negocièt fa qualques meses l’ACTA amb los Estats Units, Austràlia, Canadà, la Corèa del Sud, Japon, Marròc, Mexic, la Nòva Zelanda, Singapor e Soïssa. Vint-e-dos estats s’i mostrèron partidaris, del temps qu’Alemanha, Eslovaquia, Estònia, los Païses Basses e Chipre s’i opausèron. Ça que la, per que l’acòrdi intrèsse en vigor dins l’UE, caliá la ratificacion del Parlament Europèu. Alavetz, l’ACTA serà pas aplicat en Euròpa.

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Alícia Monteplhièr
1.

Per un còp qu'Euròpa defend un pauc l'interès deu pòble, òsca !

E quin cinisme fau a un partit politic neoliberau per se pretendre popular, valent a dire "ligat au pòble" !

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article